Sumari
La Universitat Pompeu Fabra des de la seva creació ha apostat per la internacionalització però no és fins el 2007 que comença a aplicar una política lingüística per a gestionar el multilingüisme a l’aula mitjançant el Pla d’Acció pel Multilingüisme (PAM).
Aquest Pla pretén d’una banda dotar d’un marc legal d’actuació al PDI per tal de resoldre els conflictes lingüístics i de l’altre garantir els drets lingüístics dels estudiants. Fins l’aplicació del PAM, el multilingüisme es donava dins les aules, però es gestionava de manera arbitrària. Avui el multilingüisme disposa d’un protocol de gestió.
El PAM estableix tres llengües de treball a la Universitat: el català -llengua pròpia i oficial-, el castellà -llengua cooficial- i l’anglès -llengua de treball i investigació-. El professorat pot escollir en quina llengua de les tres de treball a la Universitat pot impartir les classes. La llengua de docència és pública i vinculant, o sigui que l’estudiant la coneix i no es pot canviar. L’estudiant, en principi, pot rebre la docència en qualsevol de les tres llengües de treball, pel que ha d’estar capacitat per entendre-les. No obstant, l’estudiant té disponibilitat lingüística, és a dir pot escollir la llengua en la que participar a la classe o lliurar un treball.
L’objectiu del treball ha estat veure en quin grau ha afectat l’aplicació del PAM en el si de la comunitat Universitària.
En primer lloc trobem en el grup de discussió que el PAM no està gaire difós entre els estudiants, cosa que confirma la Delegació del Rector en Promoció Lingüística i la Plataforma Universitària pel Català. No obstant en el si de la comunitat universitària es veu aquest multilingüisme com una oportunitat, i no pas com un inconvenient.
Els estudiants del grup de discussió consideren com a norma general que el PAM pot propiciar la “guetització” de les aules, ja que si en un principi es coneix la llengua és possible establir itineraris lingüístics. La Delegació del Rector en Promoció Lingüística no ho veu ben bé així i assegura que la diversitat lingüística a l’aula sempre es donarà.
La Plataforma Universitària pel Català es mostra preocupada perquè la disponibilitat lingüística de l’estudiant sovint perilla si aquest és catalanoparlant. En el grup de discussió hi ha divergències en relació a l’exigència de coneixement de català per part del PDI per assegurar la disponibilitat lingüística de l’estudiant. La delegada del rector en promoció lingüística diu que el programa d’ensenyament de català implementat pot resoldre les mancances en llengua catalana del personal docent.
El PAM ha portat molts canvis en la feina del PDI. D’una banda trobem que han d’acceptar el lliurament de treballs en català, castellà o anglès i que no poden, per tant, obligar a l’estudiant a treballar en una llengua concreta. El PAM també ha afavorit la desplegament de l’anglès, pel que s’ha hagut d’implementar un programa d’ajuda al professorat que ajudi als docents a resoldre les dificultats que es pot trobar alhora d’impartir classes en grups de semi-immersió.
La Universitat en general també ha experimentat un canvi d’ençà a la implementació del PAM. Trobem canvis de caire tècnic com el canvi que s’ha hagut d’introduir programa per a l’assignació de llengua de docència. També canvis en la mentalitat de les inèrcies de funcionament de cada Departament: la llengua passa de ser una eina o un vehicle a un element important signe de la qualitat de la docència que s’ha introduir en els programes de cada assignatura. Aquest fet ha facilitat la tasca de l’Oficina de Mobilitat i Acollida, ja que els estudiants d’intercanvi coneixen la llengua de cada assignatura. No obstant pels problemes que es poden produir des de la UPF s’ha implementat un protocol d’incidències per resoldre conflictes.
El PAM és una bona pràctica per afrontar una realitat existent a la nostra universitat: “la diversitat lingüística”, títol que dóna nom al nostre bloc www.llenguaupf.wordpress.com, ja que considerem que és el que descriu a la UPF avui.
Add comment juny 14, 2009
Benvinguts
Benvinguts a l’espai a la xarxa del nostre treball d’investigació de l’assignatura de Tècniques d’Investigació II. Som l’Andés Millán, l’Alejandro Montesinos i en Roger Melcior, que formem el grup 1.1.3. Al llarg d’aquest tercer trimestre estem elaborant un treball d’ivestigació en mètodes qualitatius que pretén analitzar la situació sociolingüística en el nostre entorn més immediat, la Universitat Pompeu Fabra.
Aquest treball estarà tutoritzat pel professor Ricard Zapata.
DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A LA UNIVERSITAT
El nostre treball tindrà com a eix vertebrador la diversitat lingüística. Volem analitzar els usos de les llengües en la docència a la universitat.
PER QUÈ UN BLOC?
Des del nostre punt de vista considerem que les eines 2.0 poden ser una molt bona manera de transmetre els resultats de la nostra investigació qualitativa.
- Presentar el treball en forma de bloc d’una banda ens ofereix la possibilitat de poder compartir amb tota la xarxa la nostra recerca i les nostres conclusions. També cerquem el feedback dels nostres lectors i visitants que poden escriure en forma de comentari. De fet fins i tot pot ser positiu els inputs vinguts dels propis entrevistats un cop estretes les conclusions.
- A més tècnicament ens és útil pel tal de poder optimitzar l’ús dels instruments que farem servir: bàsicament vídeos.
- Considerem a més que podem estructurar la recerca de forma més gràfica i visual.
- Creiem que és la millor manera que la nostra investigació sigui útil de cara al futur. El bloc seguirà allotjat al servidor de WORDPRESS i, per tant, serà consultable.
Volem crear un recurs útil per a les persones i institucions interessades amb la gestió del multilingüisme a la UPF i per això apostem pel bloc, sense oblidar però l’actualització de l’espai WIKI de l’AG-Moddle, per exigències del programa de l’assignatura.
Add comment maig 15, 2009
